El festival de música de Mataró ens ha ofert a la segona setmana una varietat d’artistes que ens han mostrat sobradament en què es basa la essència de la seva finalitat. Enriquir les propostes de grans artistes de talla internacional oferint innovadores combinacions difícils de veure en altres contexts.
Per explicar tot això i molt més sobre la marxa del festival, el passat dilluns a la nit varem convidar al
CATIPÉN (Ràdio Vilassar de dalt 97.4 FM) a
Jordi Herreruela, un dels principals promotors del
Cruïlla de cultures. En Jordi ens va explicar, que la marxa del festival fins ara és del tot satisfactòria, ja que el públic està responent molt bé gràcies a la gran qualitat dels artistes convidats i enguany s’està obtenint un major ressò mediàtic. Per tant, ja podem parlar d’aquest festival com a un dels més importants d’aquesta banda del mediterrani.
La setmana va començar dijous amb el concert de
Trilok Gurtu, percussionistes que presentaven el seu darrer treball
Arkaeology (2007), on fusiona magistralment ritmes de jazz, música tradicional hindú i caribenya. Trilok arribava acompanyat del
Arké String Quartet, un quartet de corda poc convencional. Pizzicatos, cordes percutides, fins i tot utilitzen els violins com a oukelele o com a caixa de ressonància cantant sons guturals a través del forat. En molts moments d' aquest concert, que varem veure al Teatre Monumental de Mataró, la percussió viatjava de les pells a les cordes, tan subtilment que el públic, al qual
Trilok Gurtu va fer participar de l’espectacle, va quedar encertadíssim.
El divendres la proposta va ser ben diferent. El festival es va traslladar de nou al Parc Central de Mataró per acollir als
Macaco, Muchachito Bombo Infierno i The Pinkertones, en el que va ser la primera nit més "festivalera". Tal i com era de preveure, la resposta per veure a aquests artistes va ser corresposta per el públic, tot i que es va notar que l’organització del Cruïlla de cultures aquest any havia aprés la lliçó d' edicions anteriors i les aglomeracions a la entrada i les barres van estar molt més controlades.
Macaco i Muchachito van satisfer al personal, amb el segell de mestissatge que els acompanya, i els
Pinkertones, amb la seva electrònica divertida, van rematar amb èxit la festa, que es va prolongar fins 2/4 de 6 del matí.
Dissabte va donar pas als aromes de chili mexicà amb la cantant
Lila Downs, acompanyada dels
Mariachi Semblanza. Un concert en una fresca nit d’estiu en el que la cantant mexicana va interpretar els seus èxits, barreja de tequila, cantina i aires d' ambdues bandes del Rio Grande.
Lila Downs, tal com ella ens explicava, té una estimació especial per el públic català, ja que va ser aquí on va començar a actuar per Europa. Ho va demostrar amb la seva energia a l’escenari, una energia especial que ens va portar l’essència d'Oaxaca, i d' altres indrets de Mèxic. També en aquest cas, va interpretar algunes ranxeres amb els
Mariachi Semblanza, amb els que la uneix una gran simpatia. Enmig, varem poder gaudir dels Relk, una formació arenyenca ben coneguda a casa nostra, que presentaren el seu disc
Pedres Blaves (2007). Després van fer un bloc amb alguns dels seus temes més coneguts, lligant la riba del mediterrani amb la del Golf de Mèxic.
Després d’aquests tres dies trepidants, el diumenge ens quedàrem bocabadats i satisfets amb el concert que ens van oferir un altre dels grups del Maresme que participen al festival, els nostres benvolguts
Tactequeté. En una sinergía completa amb el cantant i investigador de les músiques d' arrel ibérica
Eliseo Parra. Jotes castellanes i mallorquines es van ajuntar amb una varietat d' instruments de percussió d' arreu del món. Els
Tactequeté van estar frescos, còmodes i distesos en una Sala Clap que estava plena de gent que volia escoltar-los. Fins ara, i sense menysprear el que hem escoltat, un dels millors concerts del Cruïlla de cultures 2007.
Joan Abril
del programa de Ràdio Vilassar de dalt "CATIPÉN"
Fotos: iLLRA
